Casal d’estiu TEA a Cornellà de Llobregat
18/04/2024
Disgrafía
Què és la disgrafia i com podem tractar-la
Quan escoltem parlar de les dificultats d’aprenentatge i d’atenció sol ser sobre la dislèxia i el TDAH. La disgrafia queda en un segon pla i segurament no en sabràs gaire. La disgrafia afecta la capacitat d’expressar-se per escrit.
Els problemes d’escriptura a la infància poden arribar a generar conseqüències molt negatives. El seu origen pot ser degut a una varietat de dificultats d’aprenentatge i d’atenció. Cal prestar-los atenció. Encara que la solució no és senzilla, hi ha tractaments que poden ajudar-lo a millorar i evitar que entorpeixi la seva progressió educativa.
Què és la disgrafia?
La disgrafia és un trastorn relacionat amb la dificultat a l’hora d’escriure. Cal que durant la infància s’interioritzi bé aquesta destresa perquè no afecti la seva capacitat de comunicació, organització i progressió acadèmica.
La disgrafia és una condició pel qual una persona (normalment un nen o una nena) presenta serioses dificultats per escriure bé. Pot ser degut a qüestions d’ortografia, cal·ligrafia o ambdós tipus de problemes alhora. Es tracta d’un grup de trastorns que afecten l’expressió escrita, que s’engloba alhora en la categoria de trastorns específics de l’aprenentatge.
A nivell pràctic, la disgrafia va freqüentment acompanyada d’altres trastorns específics de l’aprenentatge, com ara la discalculia o la dislèxia.
Quins són els símptomes de la disgrafia?
Existeixen diferents components de l’escriptura que es poden veure afectats, per la qual cosa els seus símptomes també ho són. A més, l’edat és un factor important per a aquests. Un nen/a podria tenir disgrafia si les seves habilitats per escriure’s retarden comparat amb la resta de la classe i, a més, presenta algun dels símptomes següents:
- Cal·ligrafia amb escassa consistència i estranya, per la qual cosa és difícil de llegir.
- Problemes amb les regles ortogràfiques, sobretot per accentuar.
- Gestió deficient de l’espai entre paraules, frases o línies.
- Puntuació errònia.
- Errors gramaticals.
- Substitució i confusió entre diferents lletres.
- Unió estranya de paraules.
- Dificultats per agafar correctament el llapis o el bolígraf.
A més, aquests símptomes poden variar segons l’edat. Els primers signes solen aparèixer quan els nens i nenes estan aprenent a escriure.
En nens preescolars, podrien apreciar-se dubtes a l’hora d’escriure o dibuixar, així com per pintar.
En la següent etapa educativa, els símptomes seran més apreciables en tenir una escriptura a mà il·legible. A més, podeu barrejar l’ús de lletres cursives i d’impremta. La gestió dels interlineats i espais, o fer lletres dispares en mida i en alçada són també senyals d’alerta. També poden necessitar dir les paraules en veu alta quan escriuen o tenir problemes per plasmar allò que pensen per escrit.
Ja en l’adolescència, l’ús de l’escriptura es pot cenyir a oracions simples. Poden cometre més errors gramaticals que altres companys/es.
És important crear i desenvolupar estratègies d’autoregulació per a l’escriptura i utilitzar eines per ajudar amb l’escriptura a mà i els organitzadors gràfics per ajudar amb les tasques escrites.
El seu impacte durant la infància
L’impacte de la disgrafia en el desenvolupament i en la vida d’un nen o nena depèn dels símptomes i de la severitat. A nivell acadèmic podria suposar un retard en la seva evolució, per la dificultat a l’hora de fer les tasques. Les habilitats bàsiques de la vida es poden veure afectades a causa de la limitació de les seves habilitats motores fines.
Els pot ser molt difícil fer llistats o cordar-se una camisa. Totes aquestes limitacions els poden afectar a nivell social i emocional. El fet de no complir amb els reptes acadèmics o del seu dia a dia, els pot generar estrès, frustració i una baixa autoestima. A més, els problemes de comunicació poden fer encara més difícil socialitzar amb altres nens.
Tractament de la disgrafia
Afortunadament, hi ha diferents estratègies i eines que poden ajudar els nens i nenes amb disgrafia a millorar les seves habilitats d’escriptura.
És important començar amb el tractament de manera primerenca per evitar que afecti la seva trajectòria d’aprenentatge. L’objectiu d’aquest tractament és compensar aquesta situació de desavantatge mitjançant un esforç extra. Així, aconseguir una escriptura bona s’ha de fer a través de tècniques d’aprenentatge i entrenament adequades, que no produeixin esgotament ni frustració.
Per desenvolupar un tractament correcte, cal elaborar un Programa d’Educació Individualitzat que inclogui diferents instruccions per escriure a mà, així com adaptacions i modificacions personalitzades. Aquestes adaptacions i modificacions afectaran com el nen/a aprèn o què aprèn i, des del centre educatiu, s’hauran d’implementar.
Per controlar els problemes físics amb l’escriptura, la teràpia ocupacional fonamental. Així, els terapeutes poden ajudar a millorar la força de la mà, així com la coordinació motora fina necessària per teclejar i escriure a mà. Un altre dels seus objectius seria ajudar-los a aprendre la posició del braç i la postura corporal correcta per escriure.
D’altra banda, la teràpia educacional els pot ajudar amb altres aspectes de l’escriptura, ensenyant-los estratègies que evitin els seus punts febles.
