Discalculia

La discalcúlia és un trastorn del neurodesenvolupament que comporta una dificultat en la correcta adquisició i execució de les habilitats aritmètiques i coneixement numèric, es caracteritza per un deteriorament per entendre, aproximar i manipular quantitats numèriques, així com combinacions bàsiques per realitzar les quatre operacions, la aplicació dels coneixements adquirits a la resolució de problemes o en les destreses i habilitats preliminars, com el recompte o la seriació…

Té una alta comorbiditat amb dislèxia i TDA-H.

La discalcúlia no és una malaltia. És un trastorn que es manifesta en edats primerenques, té una gran càrrega hereditària i es presenta de manera diferent al llarg de la vida. La discalcúlia no és deguda a problemes intel·lectuals, de motivació o per dèficits de l’audició o de la vista.

Aquest trastorn del neurodesenvolupament afecta per igual tots dos sexes i es calcula que el pateixen aproximadament 3 al 6 % de la població en diferents graus de severitat. També es coneix que aquesta infradiagnosticat ja que no té uns criteris ben definits, és un dels trastorns de l’aprenentatge més desconeguts i que té menys recerca. Les seves conseqüències són tan greus com la dislèxia, i les activitats de la vida diària requereixen el coneixement i l’aplicació de les matemàtiques. (hores, calendaris, monedes, …)

Si bé la discalcúlia no té cura, l’avaluació i la intervenció primerenca milloren l’aprenentatge, minimitzant-ne l’impacte en el resultat educacional i psicosocial del nen.